Fa poc vaig tenir un cas de mediació on una de les parts em va dir: “he empatitzat tant, que ja no puc empatitzar més”. La frase em va quedar molt marcada. M’adono que hi continuen havent mites sobre l’empatia. Així que veurem què és l’empatia, què activa al nostre cervell, si les dones som més empàtiques i quins beneficis ens aporta.
Dimensions de l´empatia
Sobre empatia se’n parla molt, però s’ha escrit molt poc. Especialment si parlem destudis científics rigorosos.
Per començar, es parla de tres components de l´empatia
- Afectiu . També anomenat empatia emocional o contagi emocional. Que consisteix a sentir els estats emocionals dels altres.
- Cognitiu . També anomenat empatia cognitiva o presa de perspectiva, en què es consideren els pensaments i experiències dels altres.
- Motivació . També anomenat compassió, preocupació prosocial o preocupació empàtica. Es refereix al desig de promoure el benestar dels altres o alleujar-ne el patiment.
S’ha observat que la tenim des que naixem però que la desenvolupem a través de la interacció i l’aprenentatge social. L’empatia ens permet connectar amb els altres, amb les vostres necessitats i preocupacions.
Empatia al cervell
La capacitat d’empatitzar requereix una interacció de xarxes neuronals que ens permet percebre les emocions dels altres, ressonar amb elles a nivell emocional i cognitiu, prendre la perspectiva dels altres i diferenciar entre les nostres emocions i les dels altres.
Davant de situacions carregades d’emoció augmenta l’activitat de:
- Lòbul prefrontal > clau en la gestió del comportament, la personalitat i funcions cognitives superiors
- Lòbul temporal > gestiona els inputs sensorials
- Lòbul occipital > també vinculat a inputs sensorials
- Sistema límbic (gir cingulat i amígdala) > implicat en les nostres respostes emocionals i de comportament (especialment aquelles més “automàtiques”).
Curiosament una part significativa d’aquestes zones són també les implicades en l’agressió i les conductes violentes. Alguns investigadors han explorat la possibilitat de treballar l’empatia per intervenir en trastorns relacionats amb conductes violentes.
Les dones són més empàtiques?
He de dir que no aprofundiré gaire en aquest tema. Però ho vull, simplement, comentar perquè quan vegis dades d’aquest tipus els llegeixis amb pensament crític.
Es diu que estadísticament les dones són més empàtiques que els homes. I, estadísticament, és així. Però també és cert que hi ha més variabilitat dins d’un mateix sexe biològic que entre tots dos . Això significa que hi ha homes molt empàtics i dones molt poc empàtiques.
Aquí ho deixo.
D’on ve aquesta diferència, si de la biologia o del que és socialment construït, és un tema àmpliament debatut i pel qual de moment no hi ha resposta concloent.
Beneficis de l´empatia
És crucial en les relacions socials , permet compartir experiències, necessitats i desitjos entre persones i proporcionar un pont emocional que faciliti un comportament prosocial o col·laboratiu. Per tant, també facilita un afrontament col·laboratiu .
- Llaços afectius sans amb la família
- Proporciona valor a les relacions (familiars, d’amistat, laborals, mercantils…)
- Més capacitat per conciliar la vida personal i la laboral de forma satisfactòria
- Facilita la comunicació i comprensió dels altres i la cooperació
- Augmenta el suport social
- Redueix la persistència del rancor
- Facilita la cooperació i la col·laboració
- Millora el resultat en negociacions (encara que els objectius no siguin mutus), especialment si hi ha d’haver una relació futura
D’altra banda, s’ha observat més felicitat en persones empàtiques amb alta intel·ligència emocional. A més, com més empatia, més capacitat de perdonar, l’efecte beneficiós del qual és alliberar-se del rancor, i millorar la felicitat.
Els “contres”
Tot i els seus beneficis, l’empatia també ens pot portar a:
- Perdre perspectiva
- Empatitzar amb la “tribu.” Biològicament hem evolucionat per empatitzar millor amb els nostres per això és més fàcil empatitzar quan compartim alguna cosa amb algú (experiències, valors o objectius semblants, o una cultura o un color de pell). I això ens porta al que ens porta. Però com diu Tamara Pazos, la biologia prem però no ofega, i per això hi ha l’empatia cognitiva.
- Experimentar l’emoció d’un altre també ens pot portar a sentir malestar personal i que ens porti a intentar alleujar el nostre dolor, en comptes de poder donar suport als altres. Fins i tot ens pot portar a evitar el patiment dels altres. La regulació emocional hi pot ajudar.
Tornant al cas que us comentava al començament…
Aquesta persona, empatitzant amb l’altra a nivell afectiu, havia pres decisions que l’havien posat contra les cordes en un moment de molts canvis vitals. Així, doncs, li va passar el que deia en aquest darrer punt: el malestar personal que havia acabat generant a l’empatia, va portar a haver de centrar-se en el seu propi dolor-sofriment. Bloquejant la resolució col·laborativa del conflicte, per a això tots dos estaven posant molta voluntat pensant en el bé dels seus fills.
Referències
- Bove, L. (2019) Empathy for service: benefits, unintended consequences, and future research agenda. Journal of Services Marketing 33/1 (2019) 31–43 [DOI 10.1108/JSM-10-2018-0289]
- Chialant, D., Edersheim, J.; i Price, BH (2016) The Dialectic Between Empathy and Violence: An Opportunity for Intervention? Neuropsychiatry Clin Neurosci 28:4, 273-285
- Riess H. (2017). The Science of Empathy. Periòdic of patient experience, 4(2), 74–77. https://doi.org/10.1177/2374373517699267
- Weisz, E. i Cikara,M. (2021) Trends in Cognitive Sience. 25(3), 213-227
