Des de l’inici del Màster de Mediació en Conflictes a la UB m’he adonat que encara hi ha molta gent que desconeix què és la mediació, així que he decidit fer un post introductori al concepte, exposant-ne en primer lloc la definició i en segon lloc els principis de mediació. Espero que us serveixi.
Definició
La mediació és un sistema alternatiu de resolució de conflictes en què dues o més parts, que es presenten voluntàriament al procediment, són ajudades a comunicar-se per un tercer (el mediador), amb l’objectiu que gestionin de manera confidencial el conflicte o disputa i hi trobin una solució, a la qual arriben per acord mutu.
Aquesta és una de les múltiples definicions de mediació que hi podem trobar. A nivell legal, per exemple, la Llei de Mediació a l’Àmbit del Dret Privat de Catalunya (LMADP) la defineix com: procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que es dirigeix a facilitar la comunicació entre les persones, perquè gestionin elles mateixes una solució als conflictes que les afecten, amb lassistència duna perdona mediadora que actuï de manera imparcial i neutral. A més, la defineix com un mètode de gestió de conflictes.
D’altra banda, la llei estatal (Llei de Mediació a l’Àmbit Civil i Mercantil) la defineix com: aquell mitjà de solució de controvèrsies, sigui quina sigui la seva denominació, en què dues o més parts intenten voluntàriament assolir per si mateixes un acord amb la intervenció dun mediador.
Principis
La mediació es regeix per uns principis, tan importants per a la mediació que, com veureu, en constitueixen en gran part la definició. Aquests són els que formen el nucli dur de la mediació:
- Voluntarietat → principi essencial, sense el qual la mediació perdria el sentit (les parts han d’estar disposades a arribar a un acord i també han de ser lliures de poder retirar-se del procés quan ho desitgin)
- Imparcialitat i neutralitat → el mediador no es posiciona a favor de cap de les parts i facilita que les parts arribin a un acord sense imposar cap solució o mesura concretes.
- Confidencialitat → el mediador hi està subjecte i, en algunes legislacions, també les parts. És essencial per crear confiança i transparència. Hi ha excepcions com l’acord exprés de les parts o informació no personalitzada amb finalitats estadístiques, de formació o de recerca. Cal tenir en compte que els acords (i només els acords) deixen de ser confidencials quan s’alcen a títol executiu.
- Caràcter personalíssim → es considera a la llei catalana i té sentit especialment en mediació familiar, encara que qüestionable en altres àmbits. També té les seves excepcions pertinents.
- Bona fe → tots els implicats han d’actuar de bona fe. És un principi ampli i poc definit on principalment es remarca l’element col·laboratiu i implica que la mediació no pot ser utilitzada com a element dilatori
En altres ordenaments jurídics, es preveuen altres principis com la flexibilitat en relació amb el procés de la mediació o la transparència.
Per acabar, només vull recordar-vos que us informeu bé de la legislació vigent del vostre cas i/o localització per tenir en compte els detalls del que exposo aquí. A més, hauríeu de considerar que no sempre que es parla de mediació s’hi estan referint expressament, ja que se sol confondre amb altres mètodes alternatius de resolució de conflictes i fins i tot, en el cas de la mediació intercultural, amb la interpretació.
