L’autoregulació és una habilitat que es pot desenvolupar i comencem durant la infància. Com adults els podem acompanyar en el procés de desenvolupar l’autoregulació per a nens i nenes.
Referents la infància i autoregulació
La primera cosa que podem fer per acompanyar nens i nenes a l’autoregulació és ser un referent. És a dir, que tinguin models en qui fixar-se per aprendre com fer-ho, veient conductes autoregulades al seu entorn. A més, veuran coherència en allò que els demanem i allò que nosaltres fem com a adults.
També podem cercar referències al nostre entorn, sobre autoregulació i desregulació i les conseqüències que té cada cosa.
Ens autoregulem practicant
Un cop tenim referents d’on aprendre, experimentem. Donar oportunitats i espai perquè nens i nenes puguin practicar l’autoregulació, sigui amb situacions reals o «artificials», és clau perquè puguin posar-lo en pràctica, equivocar-se (o no) i tornar-ho a intentar la següent ocasió.
- Entrenar la intel·ligència emocional
- Conèixer vocabulari sobre emocions, practicar l’empatia a través de contes o parlant, llegir, escoltar els altres (per exemple amb cercles de diàleg)
- Reflexionar sobre què passa quan no ens autoregulem
- Introduir la meditació
- «Tranquil i atent com una granota» d’Eline Snel o el canal de Vilma Montoliu (català i alguns en castellà)
- Nota: la meditació funciona i gaudeix de molta validació a nivell científic. Però si apareixen emocions molt intenses durant la pràctica i no es poden sostenir, cal aturar la pràctica recórrer a un professional que us pugui ajudar.
- Tècniques de respiració
- Respiració i afrontament
- Tècniques de respiració
- Practicar a través de jocs : jocs de rol o teatre, jocs que requereixin de centrar l’atenció, o jocs que combinin moments de molta activitat amb poca activitat (com el joc de les cadires, seguir el ritme de diferents músiques…)
- Ajudar-los a descobrir tot allò que els relaxi o motivi (esport, activitat física, pintar, escriure, manualitats, relacionar-se…), per experimentar moments de calma i connexió amb ells mateixos.
- Acompanyeu-los a descobrir els vostres valors , que ens ajuden en la presa de decisions
- Parlar . Saber que hi ha algú amb qui podem parlar i que ens ajudi a regular les emocions, és un recurs d’afrontament clau.
Quan els acompanyem si s’equivoquen o no aconsegueixen autoregular-se, podem respondre amb compassió i acceptació , reflexionant sobre el que ha passat per fomentar la motivació a tornar-ho a intentar. La (auto)exigència sol ser de poca ajuda amb l’autoregulació.
Si vols saber més sobre autoregulació, pots contractar un taller d’autoregulació per a nens i nenes, escriu-me.
