Al llarg de la setmana fem servir diferents tipus de comunicació, encara que tenim un estil predominant. Veurem quins tipus de comunicació hi ha i com els podem fer servir segons més convingui en situacions de conflicte.
La comunicació és la forma que tenim de compartir informació . Perquè funcioni tenim diferents eines, principalment: llenguatge, escolta i llenguatge no verbal. Després tenim diferents mitjans o canals per transmetre aquesta informació: oralment, escrit, trucada, videotrucada.
Per tant, a l’hora de gestionar un conflicte la comunicació amb l’altra persona serà el nostre recurs principal per trobar solucions. Segons quin estil de comunicació adoptem, obtindrem diferents resultats en un conflicte. (La comunicació amb un/a mateix/a també té un paper important, però el diàleg intern el deixem per a un altre dia.)
Comunicació agressiva
Consisteix a expressar idees, emocions i/o necessitats a costa de les altres persones, ignorant els seus drets o necessitats per tal de sostenir els propis. És a dir, el focus està en un mateix . Per tant, quan fem servir aquesta comunicació habitualment ferim o agredim verbalment l’altra persona, perquè ens posem a la defensiva o mostrem hostilitat.
- Ens pot ajudar a cobrir els nostres interessos de manera ràpida, però probablement perjudicarà les relacions saludables i sostenibles.
- Comunicació no verbal: creuar-se de braços, posar els ulls en blanc, assenyalar, fer moviments ràpids.
- S’associa amb un estil d’afrontament de conflictes competitius.
Comunicació passiva
Consisteix a no expressar les idees, emocions o necessitats pròpies. Ignorant-les i permetent que els altres també ho facin. Es deixa que la resta prengui les decisions per evitar la tensió o el conflicte.
- Aquest estil pot ser una opció més segura quan hi ha possibilitats que el problema empitjori o que el conflicte escali en violència. Tenint en compte que pot portar a malentesos, ràbia acumulada o ressentiment.
- Comunicació no verbal: manca de contacte visual, baixar la mirada, encongir-se.
- S´associa amb un estil d´afrontament de conflictes evitatiu o adaptatiu.
Comunicació passiu-agressiva
Consisteix a comunicar de manera passiva però des de la ràbia. Per intentar controlar les accions de la resta s’utilitzen recursos com el sarcasme o la ironia, és a dir, una comunicació més indirecta, o bé s’evita la conversa.
- Es consideren els drets necessitats i sentiments dels altres de manera limitada. El seu ús probablement perjudicarà les relacions saludables.
- Comunicació no verbal: tons sarcàstics i irònics, tractament del silenci (no dirigir la paraula, no mirar, donar l’esquena)
- Es pot associar amb un estil d‟afrontament de conflictes competitiu o evitatiu.
Comunicació assertiva
Consisteix a comunicar idees, pensaments i emocions de forma directa i honesta , alhora que es respecten els de les altres persones. Com que és directa, de vegades es pot confondre amb l’agressiva. La diferenciem perquè en comunicació assertiva es fan servir frases com “Em sento…”, hi ha escolta activa i la comunicació no verbal és diferent de l’agressiva.
- Afavoreix la construcció de relacions saludables. Però potser no és efectiva quan es tracta amb persones que amenacen la teva seguretat personal o quan el conflicte ja ha escalat excessivament.
- Comunicació no verbal: contacte visual, postura neutra, gestos més aviat relaxats.
- Es pot associar amb un estil d’afrontament de conflictes col·laboratiu o compromès.
Els estils que surten de forma més automàtica des que som petits són el passiu i l’agressiu, associats a les formes d’afrontament “preprogramades” al nostre cervell: l’atac i la fugida. Però la comunicació assertiva ens porta a aconseguir els nostres objectius a llarg termini en un nombre més gran d’ocasions.
Amb quin estil t’identifiques més?
