Com en moltes coses en aquesta vida, hi ha debat sobre quin paper hauria d’adoptar un mediador o com hauria de ser la mediació. Un daquests debats se centra en si la mediació hauria de ser més aviat facilitativa o més aviat avaluativa. Així doncs, avui em disposo a analitzar aquest debat perquè pugueu conèixer una mica millor la mediació i els ADR perquè, de fet, aquesta distinció també s’aplica als ADR en general.
En primer lloc, la mediació facilitativa seria aquella en què el mediador no fa propostes o recomanacions a les parts, sinó que facilita que aquestes es comuniquin i arribin a un acord mutu. Això ho fa mitjançant preguntes, reformulacions, el reconeixement dels diferents punts de vista, etc. És a dir, mitjançant les tècniques del mediador. Podríem dir que en aquest cas el mediador va a càrrec del procés mentre les parts estan a càrrec del resultat. Aquest tipus de mediació no requereix que el mediador sigui un expert en el tema tractat en mediació, encara que hi ha molts mediadors que tot i ser experts usen aquest estil.
En segon lloc, la mediació avaluativa és aquella en què el mediador aconsella, recomana, està més pendent dels drets legals de les parts que de les seves necessitats i interessos i se sol analitzar documentació aportada per les parts i fins i tot investiga sobre temes relacionats amb el conflicte. Ajuden les parts i els seus advocats a avaluar la seva posició legal i els costos i beneficis de perseguir una resolució legal en lloc de seguir en mediació. El mediador avaluatiu estructura el procés i influeix directament en el resultat. En aquest estil, se sol donar que el mediador és un expert sobre el tema tractat.
Després d’haver vist al màster com s’apliquen tots dos estils i quins efectes tenen a les parts, crec que més que debatre “quin és millor”, l’interessant és debatre sobre “quin ús” o fins i tot fer servir un o altre segons convingui a cada cas. Això és perquè pot passar que unes parts necessitin un estil més directe o més “intrusiu” (sense la connotació negativa de la paraula) en el procés de comunicar-se i prendre una decisió que d’altres. La flexibilitat és, de fet, una de les principals característiques de la mediació, així que, per què no aplicar-la també en aquest cas? Tot i això, cal tenir en compte que, en general, la mediació se sol associar amb el primer tipus.
I vosaltres, què en penseu: facilitativa o avaluativa?
(Per informació més detallada podeu consultar aquest enllaç de l’International Mediation Institute)
